Conducció i alcohol: de la millora a l'estancament
19 de juliol de 2013
Nou comentari 2 comentaris
Alcohol, drogues i fàrmacs, mals companys de viatge: Ho sabem sobradament i les xifres de sinistralitat ens posen de manifest la importància de prevenir el consum d’alcohol abans d’agafar el volant. L’alcohol, i amb ell altres substàncies capaces d’alterar la percepció de la persona, és darrere d’una part important de les víctimes mortals a la carretera.

Les dades recents de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (INTCF) ens tornen a donar un senyal d’alerta que no podem deixar d’atendre. L’any 2012, el 47,3% dels conductors morts en accidents de trànsit que van ser analitzats per aquest Institut, 615 en total, presentaven resultats positius en sang de consum d’alcohol, drogues o psicofàrmacs. Aquesta és un xifra esfereïdora i alhora significativa perquè els casos analitzats per l’INTCF vénen a representar més de la meitat del total de conductors morts (a 30 dies) en vies urbanes i interurbanes en el període, almenys així ha estat de mitjana els darrers anys en què hi ha dades completes disponibles.

El problema és greu perquè és complex. No es tracta només del consum d’alcohol sinó també del de drogues o determinats fàrmacs amb capacitat d’alterar la conducta i, en la majoria dels casos, de la barreja d’un o més ingredients.

El consum d’alcohol aïllat ve a representar al voltant del 52% dels conductors morts que han donat positiu. Si se li afegeixen drogues o psicofàrmacs, l’alcohol és al darrere del 74% dels positius o, el que és equivalent, l’alcohol és present en el 35% dels conductors morts en accident de trànsit. El consum de drogues, per la seva banda, apareix en el 12,7% de les víctimes i l’ús de fàrmacs psicotròpics en el 13,5%, superant per primer cop en la història les drogues. L’efecte crisi sembla que es fa palès en la substitució de productes de preu alt, com certes drogues, per altres productes que es poden aconseguir amb recepta mèdica o que són de fàcil accés i preu relativament baix, com els alcohòlics.

El problema de l’abús de substàncies psicotròpiques és, a més, creixent. De fet, els darrers anys el consum d’alcohol, drogues i psicofàrmacs ha guanyat vuit punts percentuals com a factor explicatiu de la mort dels conductors en carretera (això també succeeix en el cas dels vianants, on el 52% dels morts van presentar resultats positius en les anàlisis toxicològiques) i aparentment és un fet preocupant.

Que els psicotròpics guanyin pes com a causa de mort en els accidents de trànsit es deu, també, al fet que la resta de causes disminueixen, és a dir, que, d’alguna manera, la sinistralitat cau amb més força entre el col•lectiu de conductors sobris.

Estimacions pròpies en base a les xifres de la Direcció General de Trànsit (DGT) i de l’INTCF ens mostren com, en els darrers sis anys, la millora del balanç de sinistralitat a la carretera obeeix principalment al fort descens de les víctimes amb taxa d’alcoholèmia negativa (a raó d’un 16% de mitjana anual) davant del descens més moderat, però rellevant, del nombre de víctimes amb taxa d’alcoholèmia positiva (un 9% de mitjana anual). D’alguna manera, doncs, les xifres ens diuen que per avançar més ràpidament cap a taxes de sinistralitat homologables a les dels països més segurs del nostre entorn cal fer accions específiques encarades als col•lectius on més difícils són els guanys, en aquest cas el segment de població que persisteix en una conducció sota determinades condicions de risc.

En aquesta mateixa tribuna ja hem tractat el problema i moltes de les mesures empreses per les administracions a diferent escala per afrontar-lo també han estat explicades en les edicions de juny i setembre del 2012 d’aquesta Mobinews (Conducció sòbria, repte de futur per ajudar a salvar 550 vides a les carreteres espanyoles i Conducció i substàncies psicotròpiques, xifres esfereïdores i inacceptables, respectivament). Ara es tracta de posar sobre la taula mesures específiques per afrontar el repte de reduir al màxim el nombre de víctimes mortals a la carretera imputables a l’alcohol o les drogues. Els gairebé 500 morts atribuïts a aquestes causes suposen un cost massa alt per a la nostra societat i segur que és un cost evitable.

Les polítiques de seguretat viària relacionades amb el consum de psicotròpics

Les polítiques públiques de seguretat viària en matèria de conducció sota circumstàncies de risc han discorregut per uns camins molt determinats els darrers anys, no sols a Espanya sinó a totes les societats avançades. Campanyes informatives, controls de legalitat, canvis de regulació de molt diversa naturalesa tant en nivells de tolerància com en enduriment de les sancions, principalment, han afavorit una reducció generalitzada de la sinistralitat.

A Espanya, els resultats d’aquestes mesures han estat, indubtablement, molt bons. En el decurs d’aquest nou segle les víctimes mortals a les carreteres s’han reduït a la tercera part, en una progressió a la baixa sense comparació als països del nostre entorn i, lògicament, les polítiques de seguretat viària hi han incidit.

Les insistents campanyes de sensibilització sobre conducció i alcohol o drogues han anat penetrant a les diferents capes socials i han tingut un efecte clar en el descens de la sinistralitat per l’abandó de conductes de risc per part de la població. Així, la primera meitat de la dècada passada es va caracteritzar pel fort descens en termes relatius de la mortalitat associada a la conducció sota els efectes de substàncies psicotròpiques. La campanya va tenir, doncs, efectes notables sobre la població.

No obstant això, a partir d’un cert moment, concretament la segona meitat de la dècada passada, els efectes de les campanyes semblen haver assolit un cert límit d’efectivitat, circumstància totalment lògica i raonable en la mesura que el missatge transmès ja ha calat on ho havia de fer i no penetra amb la mateixa intensitat en els col•lectius més resistents als canvis d’hàbits. I aquest és un fet important, ja que posa de manifest la necessitat de reorientar les campanyes de sensibilització cap als segments de població més afectats pels riscos potencials de conduir sota els efectes de l’alcohol.

Un efecte similar quant a l’eficàcia decreixent de les mesures de política de seguretat viària sembla haver ocorregut amb els controls d’alcoholèmia. És indubtable que han donat uns resultats excepcionals gràcies a la seva implantació progressiva. L’any 2011 la DGT va realitzar 5,5 milions de controls preventius (no s’inclouen xifres de Catalunya i País Basc), gairebé quatre milions més que els realitzats l’any 2000. Lògicament, la generalització dels controls ha fet reaccionar la població de manera que d’una taxa de positius en alcoholèmia del 5% l’any 2000 s’ha passat a cotes de l’1,8% els darrers anys. Sens dubte un èxit excepcional que, malgrat tot, sembla haver topat també amb el nucli de resistents al canvi d’hàbits atesa l’estabilitat mostrada pel nombre de positius des del 2009.

Recordem que el límit legal general a Espanya està establert en 0,5 g/litre en sang i baixa a 0,3 g/litre en conductors novells –menys de dos anys de carnet– i professionals. Si la mesura es fa en termes d’aire espirat, els límits són, respectivament, 0,25 grams i 0,15.

Des d’aquesta perspectiva, les conclusions són clares. Les polítiques aplicades són vàlides però de naturalesa massa general. Potser ara és el moment de repensar-les, sobretot buscant una focalització cap als col•lectius de major risc. Per això sembla prioritari avançar en la determinació i la identificació dels col•lectius de major risc.

Els col•lectius de més risc en la conducció i l’ús de substàncies psicotròpiques

El risc de perdre la vida al volant no és equivalent per al conjunt de la població. Un element diferencial, a part del sexe, és clarament l’edat. Dades de la DGT mostren com el risc de perdre la vida com a conductor és molt més elevat entre els joves i els més grans, encara que per circumstàncies diverses.

En efecte, l’any 2011, darrera dada disponible de les víctimes mortals (conductors) segmentades per edats, posa de manifest sensibles diferències entre uns i altres segments de població. Mentre de mitjana a Espanya moren 4,9 conductors de cada 100.000, en el cas dels joves d’entre 18 i 20 anys la taxa es va elevar a 8,1, i entre els de 21 a 24 anys va quedar en 6,1. També molt superiors a la mitjana van ser les taxes de mortalitat dels conductor de més edat, al voltant de 6,5 conductors per cada 100.000 a partir dels 70 anys.

Dit d’una altra manera, un conductor novell l’any 2011 tenia una probabilitat de morir al volant d’un 70,2% superior a la mitjana de la població; una persona de més de 70 anys, al voltant d’un 30% superior; i un jove de 21 a 24 anys gairebé d’un 25% més.

Que els riscos siguin superiors en els extrems d’edat del segment de conductors no sorprèn. En el cas dels joves, la inexperiència i certes actituds de risc juguen un paper capital en l’explicació de les diferències. En el cas de la gent de més de 70 anys, en particular els de més de 74, les limitacions vénen imposades per la minva de capacitats físiques i psíquiques derivades de l’envelliment. Per tant, són dues qüestions de naturalesa molt diversa i que, com a tals, ha de ser afrontades amb eines diferents.

Pel que fa al cas dels joves, la inexperiència i l’abrandament es poden veure reforçats per l’ús de substàncies estimulants. Les xifres també són clares al respecte. Segons les dades de l’INTCF derivades de les proves toxicològiques realitzades als conductors morts analitzats en aquest Institut durant el període 2007-2012, el 43,1% del total va donar positiu en el consum de substàncies psicotròpiques, ja sigui alcohol, drogues, psicofàrmacs o qualsevol combinació de les tres.

Per edats, els resultats diferien sensiblement. Així, mentre en els joves de 21 a 30 anys els estupefaents eren causa de mort en accident de trànsit en més de la meitat dels casos, en la gent de més de 60 anys aquesta proporció disminuïa fins al 22,8% a causa del menor consum de substàncies psicotròpiques en aquest segment de població. En el cas dels conductors més joves, de 18 a 20 anys, i per tant amb una major inexperiència, l’abús de l’alcohol i les drogues estava present en el 39,7% de les morts per accident de mitjana dels darrers anys.

En qualsevol cas, el risc de perdre la vida al volant havent consumit substàncies alteradores de la conducta augmenta amb més força entre els més joves. En efecte, la probabilitat de morir com a conductor en accident de trànsit respecte la mitjana de la població és un 81,1% superior en els joves de menys de 20 anys i un 43,7% en els joves de 21 a 30 anys, segons estimacions pròpies basades en les xifres de l’INTCF. D’alguna manera, doncs, els psicotròpics afegeixen una prima de risc entre els més joves, al voltant de 10 punts percentuals més en els menors de 20 anys i de 19 punts en els joves de 21 a 30 anys.

D’altra banda, el nivell de risc varia sensiblement en funció de la ingesta. Les xifres són clares: les taxes majors d’alcoholèmia concentren la major part de les morts de conductors. Concretament, taxes superiors als 1,7 grams per litre en sang, és a dir, sis vegades superiors als límits legals, concentraven gairebé el 50% de les víctimes mortals de mitjana dels anys 2011 i 2012. Així doncs, queda clar que a més abús, més risc relatiu, almenys per al conjunt de la població.

Però convé matisar aquesta afirmació de caràcter general, ja que no és una norma per a tots els nivell d’edat. En efecte, si considerem la població més jove, en aquest cas els conductors de fins a 30 anys, s’observa que la concentració de fatalitats no es produeix en les taxes d’alcoholèmia més elevades, sinó més aviat en taxes mitjanes i fins i tot en les relativament baixes, sempre fora dels límits legals. Des d’aquesta perspectiva, tot i que existeix una clara correlació entre quantitat d’ingesta i risc, sembla més atenuada que en el cas d’altres segments de població. Per tant, entre els joves el problema no és tant de quantitat (que sí que ho és) sinó simplement d’ingesta, ja que a qualsevol nivell té efectes nocius sobre les cotes de risc.

Tolerància zero amb els conductors novells, una opció plausible

Des d’aquesta perspectiva, atesa la rellevància extraordinària que té el consum d’alcohol i altres substàncies en el balanç de la seguretat viària, una hipotètica eliminació dels psicotròpics dels hàbits dels conductors permetria, teòricament, eliminar d’aquest lamentable balanç 550 víctimes mortals aquest proper any. Els càlculs teòrics són simples: eliminats els estupefaents, eliminades les víctimes. El resultat pràctic, probablement molt diferent.

Eliminar l’alcohol o les drogues del hàbits de la població és, sens dubte, complex. Tanmateix, dissociar-los de la conducció és tasca primordial. Canviar els hàbits de la població no és un repte senzill, els efectes de l’edat i les inèrcies acumulades són difícils de combatre i els resultats d’accions generals, en tots els fronts de població, poden ser difícils d’aconseguir.

Més abastable, en canvi, pot resultar afrontar el repte segmentant les accions. En aquest sentit, abordar directament el repte de fer desaparèixer l’hàbit de consum d’estupefaents i conducció dels col•lectius de més risc, com els conductors novells, pot tenir efectes immediats a curt termini i també uns efectes dinàmics a llarg termini importants en la mesura que el costum de no beure associat a la conducció pot acompanyar la persona al llarg de la seva vida.

Indubtablement podrien arbitrar-se campanyes de sensibilització especialment focalitzades en els joves, de la mateixa manera que es podrien intensificar els controls d’alcoholèmia a determinades àrees i zones de les nostres ciutats i carreteres. També podria considerar-se la possibilitat de donar un pas més en la limitació legal de conducció sota els efectes de l’alcohol i establir-la en un nivell nul per a determinats segments d’edat, en especial per als conductors novells. Si de jove comences conduint i no bevent o prenent drogues pot conservar-se l’hàbit en el temps pel fet d’haver-lo incorporat com a patró habitual de conducta.

Les dades analitzades constitueixen una aportació modesta als fets, la desagregació i la qualitat de la informació no dóna per més, no només en l’àmbit de la causalitat dels accidents sinó en altres tan elementals com el coneixement de les dades exactes i els resultats dels controls d’alcoholèmia avui per avui. Implementar canvis en la regulació és, sens dubte, complex, calen estudis més aprofundits de la realitat i cal abordar el problema a resoldre des d’una perspectiva àmplia i amb la participació de totes les institucions implicades en aquest repte. Cal fer-ho i ara pot ser el moment. La tolerància zero en alcohol i drogues per als joves és una opció possible.