(Inaugurem amb aquest escrit una nova sèrie d'articles sobre mobilitat i crisi)
Veurem com la mobilitat de persones i mercaderies s’ha vist intensament afectada per la crisi econòmica iniciada el 2008 i que, avui encara, presenta símptomes de permanència. Aquests fets, però, també ens aportaran llum sobre quines poden ser les vies de sortida de la situació actual. Probablement, no podrem comptar amb el mític agent 007 perquè amb quatre patacades faci retractar el malvat de les seves paraules, li estronqui de cop els seus propòsits malèfics evitant la catàstrofe imminent i restauri l’ordre inicial. Trobar la sortida a una situació com l’actual requerirà molt més que l’entrada en acció d’un heroi de pel·lícula.
Tanmateix, saber que la crisi va sobre rodes i per què pot ajudar a reconduir una situació com l’actual, massa gravosa per a la nostra economia, per als ciutadans i per a les empreses. En aquest sentit, el nostre propòsit és intentar posar de manifest com un trasbals econòmic de la magnitud del que s’ha viscut ha afectat la mobilitat de les persones i de les coses i, lògicament, els operadors del sistema de transport, i al mateix temps esbrinar si del que ha passat en podem treure algun ensenyament per al futur.
Afirmar que la crisi va sobre rodes, doncs, no té un propòsit inconfessable i sorneguer sinó que, lamentablement, és una manera de sintetitzar el que ha passat els darrers anys al sector del transport, al cap i a la fi termòmetre general de l’activitat econòmica. Tot i així, l’amplitud del sector aporta prou contrastos com per identificar situacions més positives que altres que, d’alguna manera, poden representar claus del futur. I aquests contrastos s’aprecien tant en el transport de mercaderies com en el de persones i també en els diferents mitjans de transport. Això sí, la situació més delicada es presenta al transport sobre rodes.
La crisi s’ha endut 100.000 llocs de treball al sector del transport, bàsicament del terrestre
Un primer fet incontestable és la duresa de la crisi al sector del transport. Entre 2007 i el segon semestre de 2011, s’han perdut més de 100.000 llocs de treball, un 12% de l’ocupació total l’any 2007, unes 890.000 persones relacionades amb el transport terrestre, aeri, marítim i emmagatzemament i serveis annexos segons les xifres oficials de l’enquesta de població activa. La pèrdua d’ocupació al sector del transport ha estat lleugerament superior al conjunt de l’economia, cosa que ha posat de manifest una situació especialment dura per al sector.
La pèrdua d’ocupació s’ha concentrat en el transport terrestre i en les activitats de servei annexes al transport, que en conjunt concentren més del 95% de la caiguda total de l'ocupació. El transport marítim, en canvi, presenta el 2011 un nivell d’ocupació superior al moment més àlgid de la fase expansiva anterior. El transport aeri, finalment, presenta símptomes de recuperació malgrat un intens ajust als primers moments de la crisi, i al segon trimestre de 2011 ocupava 52.700 persones, gairebé 6.000 més que al moment més baix, justament el mateix trimestre de l’any anterior.
Per tant, la crisi del transport, almenys en termes d’ocupació, s’ha concentrat en el transport sobre rodes i les activitats que li són complementàries.
El camí cap a l’exterior, porta oberta a un transport de mercaderies que acusa amb força la caiguda de la demanda interior
El transport de mercaderies apareix com a veritable mirall de la crisi amb davallades d’activitat molt intenses des de les fases més altes del cicle econòmic, tant a l’àmbit de la carretera com al del ferrocarril.
La davallada al transport de mercaderies per carretera ha estat intensa aquests darrers anys. Des del punt àlgid de l’activitat, l’any 2007, i fins al 2010, les tones/km transportades a Espanya han disminuït un 18,2%, en particular per la caiguda del transport interior. Aquesta davallada del transport interior, atenent a les mercaderies transportades, reflecteix exactament les debilitats de l’economia en aquest període. En efecte, el transport de materials de construcció concentra més de la meitat de la caiguda del tonatge transportat en aquest període de quatre anys, i la indústria manufacturera, automoció inclosa, n’explica gairebé el 20% restant. En canvi, el transport de productes alimentaris ha augmentat lleugerament, posant de manifest el manteniment d’un cert nivell de demanda en allò que constitueix les pautes de consum bàsic de les famílies.
La debilitat del transport interior contrasta amb el comportament del transport internacional que, tot i haver experimentat una certa contracció fins a l’any 2009, presenta, ja el 2010, un to clar de recuperació amb augments del 5% respecte els mínims del cicle. Lògicament, el dinamisme relatiu del comerç internacional, en particular de l’exportació, ha afavorit aquesta remuntada.
Aquest panorama de debilitat, el corrobora també la intensa caiguda del trànsit de vehicles pesants per autopistes de peatge mesurat en termes d’intensitat mitjana diària que, ja amb dades dels primers mesos de 2011, experimenta una caiguda molt important, un 34% des dels màxims precrisi.
Lògicament, l’empitjorament radical de la situació ha determinat també el comportament dels operadors a l’hora de renovar o adquirir nou material de transport. Les matriculacions de vehicles industrials, incloses les furgonetes, arribarà l’any 2011 a cotes més baixes que durant la crisi de 1993, i el total de vehicles matriculats quedarà un 66% per sota dels màxims històrics assolits ara fa quatre anys. Així, doncs, un daltabaix de magnitud enorme i, el que és pitjor, sostingut durant el darrer trienni.
En el cas del ferrocarril, les xifres apunten en la mateixa direcció per bé que, tant en el cas del transport interior com en l’internacional, els registres de 2011 semblen indicar que l’activitat es reprèn molt moderadament després d’haver tocat fons l’any 2009. En qualsevol cas, la importància global del ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies és molt baixa respecte el transport per carretera. De fet, només representa el 3,5% de les tones/km transportades per carretera.
Radicalment diferent és la situació que es dibuixa en l’àmbit del transport aeri de mercaderies, en particular per l’auge sostingut del transport internacional. En efecte, la línia ascendent és clara en aquest segment, en el qual l’any 2011 representarà un màxim històric d’activitat. En l’àmbit de transport interior, i en un context de poca activitat relativa, les xifres mostren en canvi una gran debilitat i el tonatge transportat retrocedeix més d’un 30% respecte els màxims del cicle.
Finalment, el transport marítim presenta també una tònica positiva, havent-se recuperat més d’un 10% respecte als mínims de 2009. Amb tot, el volum total de mercaderies transportat l’any 2011 es mantindrà encara gairebé un 6% per sota dels màxims assolits l’any 2007.
En definitiva, doncs, el balanç del transport de mercaderies presenta un panorama de clarobscurs. Símptomes de recuperació del trànsit aeri i el portuari estimulada directament per la demanda internacional i situació de declivi per carretera i ferrocarril, en especial en el mercat interior. Un retrat prou definit de la situació i, també, un full de ruta per al futur. La internacionalització apareix com a porta oberta a l’esmorteïment dels efectes de la crisi a manca de perspectives certes de la capacitat de recuperació de la demanda interior.
La mobilitat de les persones: el turisme és el motor
El panorama general de la mobilitat de persones durant aquest període de crisi s’ha vist sensiblement alterat, tant en l’àmbit de la mobilitat urbana com en la resta. Deixarem per a una altra ocasió la referència a la mobilitat urbana i el paper del transport públic a les ciutats, centrant l’anàlisi exclusivament en la mobilitat interurbana.
Un primer fet constatat és la forta reducció de l’ús de l’automòbil i també la davallada estrepitosa de les vendes de turismes i motocicletes. Pel que fa al trànsit, les dades més actualitzades corresponen a les autopistes de peatge, ja que la informació del trànsit general per carretera queda circumscrita a l’any 2009. De fet entre 2007 i 2009 la distància total recorreguda en vehicles/km experimenta una davallada que confirmaria el menor ús del vehicle privat.
En el cas de les autopistes de peatge, les xifres són concloents. Entre el 2006, que representa el màxim històric, i el 2010, darrer any del qual es disposa d’informació completa, el descens de la intensitat mitjana de trànsit de vehicles lleugers ha estat del 17,9% i amb una tendència decreixent i sostinguda. L’any 2011, amb xifres fins a maig, que per tant no inclouen el període estival estacionalment més dinàmic, la intensitat va davallar un 6,1% respecte el mateix període de 2010, la qual cosa podria representar una lleugera millora de la situació en la mesura en que s’hauria moderat el ritme de davallada.
Signe inequívoc de la situació, i no per més conegut menys important, és l’enfonsament de les matriculacions de turismes i motocicletes. Una mirada enrere deixarà l’any 2011 com l’exercici més feble des de 1993, amb un nombre de registres al voltant de la meitat dels màxims obtinguts entre 2005 i 2007. En el cas de les motocicletes, la davallada de les matriculacions pràcticament arribarà aquest any 2011 al 60% respecte els màxims de 2007.
Poc estimulant, per bé que amb alguna excepció, és el dibuix que presenta el transport de viatgers per ferrocarril, concretament a les línies operades per Renfe. Tanmateix, s’aprecien fortes diferències en el comportament de ferrocarrils d’ample convencional respecte l’alta velocitat.
Així, els trens de rodalies van perdre 60 milions de passatgers entre 2006 i 2010, reflectint la menor capacitat d’atracció de les àrees urbanes derivada de la caiguda general de l’ocupació i de l’activitat. Aquesta caiguda intensa sembla haver-se aturat els primers mesos de 2011, ja que de mitjana fins al juliol s’aprecia una recuperació notable dels viatgers, un 6,5% respecte el mateix període de 2010. Una tònica de debilitat, amb l’agreujant que no es percep cap inflexió en la davallada en els primers mesos de 2011, la mostren les línies tradicionals de distància mitjana.
Per contra, el clima es presenta més positiu al segment de l’alta velocitat que, malgrat un cert fre l’any 2010, sembla recuperar passatgers en el decurs de 2011, reprenent la trajectòria ascendent dels darrers anys. Lògicament, la inauguració de línies noves, l’absorció de trànsit de corredors aeris i la novetat relativa del sistema afavoreixen aquest còmput global positiu, que, per descomptat, no és generalitzable a les diferents línies.
Globalment positiu és també el balanç del transport aeri de passatgers que aquest any 2011 pràcticament arribarà a recuperar les xifres dels anys de bonança econòmica. Aquesta recuperació s’explica únicament per la bona marxa de les entrades i sortides de passatgers en vols internacionals que contrasta amb la davallada i posterior estancament del trànsit interior. Lògicament, la bona campanya turística és un fet determinant d’aquesta recuperació. De fet, els gairebé 130 milions de passatgers internacionals que transitaran pels aeroports espanyols l’any 2011 serà una xifra històrica.
Finalment, el moment actual es revela així mateix positiu per al transport marítim de viatgers. El fenomen dels creuers sembla haver-se implantat com a model turístic al nostre país i els gairebé 27,5 milions de passatgers en què pot acabar l’any 2011 així ho testimonien. Un altre cop, una satisfacció adequada de la demanda exterior sembla el millor remei a curt termini per a la crisi.
Qui ha d’anar sobre rodes és la recuperació
En definitiva, doncs, llums i ombres sobre el nostre sistema de transport. Moltes dificultats per al transport per carretera determinades per la baixa en l'activitat de sectors claus de la nostra economia, com la construcció i la indústria manufacturera, en particular la de l’automòbil. Debilitat en la demanda de consum de transport privat derivada del menor nombre de desplaçaments i d’un plausible canvi modal. El ferrocarril, mostrant la cara i la creu del sistema, presenta la vessant més positiva en el segment de l’alta velocitat, que, al cap i a la fi, manté una certa activitat gràcies, principalment, a un trànsit entre les grans capitals espanyoles, abans captiu del pont aeri.
A la cara oposada de la moneda, el transport aeri i marítim semblen respondre als estímuls de la demanda exterior, principalment en passatgers però també en mercaderies. L’obertura de l’economia espanyola a mercats llunyans és un factor determinant d’aquesta tendència en el tràfic de mercaderies, com ho és també l’interès creixent d’Espanya com a destí turístic.
Afavorir polítiques orientades a consolidar aquestes tendències sembla la clau per remuntar paulatinament la crisi a curt termini. En el cas de les mercaderies, la demanda internacional i la capacitat d'atracció de mercats llunyans seran decisives, com també en serà el canvi d’actitud dels empresaris envers els mercats exteriors. En el cas del turisme, l’esforç passa per reforçar l’interès del mercat espanyol més enllà de circumstàncies geopolítiques que han actuat positivament sobre el sector enguany. És també un esforç de polítiques públiques i d’afany dels operadors. Si es persisteix en aquestes línies, qui anirà sobre rodes serà la recuperació econòmica, i sense la intervenció de James Bond.
