La connexió del tramvia a Barcelona: oportunitat, traçat i alternatives
Nou comentari 0 comentaris
La Tribuna RACC ha recollit l’opinió de sis experts en arquitectura urbana, mobilitat, economia aplicada i ciutat sobre la proposta d’unir el tramvia per l’avinguda Diagonal de Barcelona.



Durant la jornada s’han posat en relleu certeses i incògnites d’un debat que continua, i que ha comptat amb una gran assistència d’experts en temes de mobilitat, associacions, entitats i representants de partits polítics de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Algunes de les principals opinions dels sis experts convidats pel RACC han estat les següents.

Josep Antoni Acebillo, professor d’Arquitectura a la Università della Svizzera italiana (USI)

Jaume Barceló

"El tram és un depredador d’espai públic; de moltes més coses, però sobretot d’espai públic. La importància de la Diagonal és tal que la implantació del tramvia suposaria un desastre pel que fa a trànsit a diversos carrers de l’Eixample, que haurien d’absorbir milers de vehicles cada dia. Els cotxes aniran per un altre lloc, cap al C/València o Mallorca, igual que passava abans de les Rondes.”

“El tramvia és una opció per a zones suburbanes, no pel centre.”

Jaume Barceló, catedràtic emèrit, responsable de projectes de transport i TIC (UPC)

Jaume Barceló

“Barcelona té una manca de connectivitat en transport que requereix fer intervencions que afavoreixin els intercanvis modals, que redueixen els temps de desplaçament i considerin la convivència d’utilitzar o millorar la infraestructura existent. No ens podem oblidar que hi ha una inversió feta i una infraestructura existent que són les dues xarxes del tramvia.”

Germà Bel, catedràtic d’Economia Aplicada (UB)

Germà Bel

“No es pot confondre instruments amb objectius, i aquí l’objectiu és millorar la qualitat de l’aire que respirem, reduint les emissions del transport privat. El tramvia no és el millor instrument per assolir l’objectiu perquè és una política basada en l’oferta i rígida; pel segle XXI calen polítiques flexibles, com la taxa de congestió o les recents etiquetes emeses per la DGT en funció de les emissions.”

“La connexió del tramvia és una estratègia pèssima a Barcelona, primer per qüestions de conjuntura, i després per qüestions de perspectiva. Té unes emissions en la fase constructiva que probablement no recuperarà durant la vida útil, sobretot si l’alternativa són mitjans electrificats alternatius.”

“El rail és molt bo per dir-li a la gent el que ha de fer. El problema gran és que al segle XXI el que ens demana són ciutats flexibles, persones flexibles, sistemes flexibles per a adaptar-nos a una realitat canviant que no es deixa embridar, que no es deixa enrailar.”

Pere Macias, director d’estratègia de connexió del tramvia de l’Ajuntament de Barcelona

Pere Macias

“El projecte del tramvia està present als diferents plans metropolitans i d’infraestructures, fets amb un gran consens i amb una gran participació ciutadana. El tramvia és una peça més d’entre moltes per assolir la reducció del 21% de trànsit privat que marca el Pla de Mobilitat de Barcelona. El projecte té interrogants, que entre tots podem resoldre. No m’apuntaria a no fer res, sinó a fer molt perquè darrera de tot això hi ha una cosa amb la qual no s’hi pot jugar: la salut de les persones.”

“Amb els busos elèctrics sí que es genera contaminació per partícules derivada del fregament dels pneumàtics. Eliminem una part de la contaminació però no precisament la preocupant. Les partícules fines que es generen amb el fregament són les que van directament al pulmó.”

Lluís Permanyer, cronista de Barcelona

Lluís Permanyer

“El projecte d’introduir el tramvia a la part central de la Diagonal que és la més noble, és un projecte reaccionari. El tramvia no deixa de ser una baluerna del segle XIX, amb rodes i amb vies, i amb una estructura fixa que és cara i que no és reversible.”

“Fem la prova dels autobusos perquè crec que és un tema reversible i que no provoca cap problema. En canvi, crec que fer la instal·lació irreversible del tramvia en la part central és esguerrar per sempre un dels carrers més importants no només de Barcelona sinó d’Europa.”

Andreu Ulied, soci director de Mcrit (consultoria de mobilitat)

Jaume Barceló

“El més natural és que l’Ajuntament faci un projecte del tramvia perquè resol els dubtes que objectivament hi ha: la semaforització, la integració del tramvia amb el trànsit els primers anys, el tema del finançament del transport públic, etc. Hi ha un seguit de temes que s’han de resoldre i pensar bé.”

“El PMU de Barcelona vol rebaixar un 21% els viatges motoritzats, però els busos elèctrics no tenen suficient capacitat per fer-ho. Cal seguir estudiant la possibilitat del tramvia.”